 |
|
 |
|
| · itineraris de natura |
|
| · circuits per l'entorn |
|
| · parc del garraf |
|
| · parc del foix |
|
| · olèrdola |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Aquests itineraris estan pensats per a totes
aquelles persones que desitgin conèixer l’entorn de Vilanova
i la Geltrú. Els recorreguts són a l’abast de
tothom i n’hi ha de diferents durades i llargàries (des
de 5 fins a 12 km) perquè cadascú, en funció
de la seva capacitat, pugui triar el que més s’ajusti
a les seves possibilitats. Les excursions es poden fer durant totes
les èpoques de l’any. A l’estiu, però, és
preferible fer-les en les hores d’insolació més
baixa. Cal tenir en compte que l’horari és el temps efectiu
de marxa i no s’hi han inclòs parades. Recomanacions Porteu un calçat adequat per caminar, que sigui lleuger i còmode. Porteu aigua per beure, perquè generalment no es troba cap font pel camí. Protegiu-vos el cap del sol amb un barret o una gorra. No feu aquests itineraris durant les hores de màxima insolació, sobretot als mesos d’estiu. |
ITINERARIS DE NATURA ALTRES WEBS: |
|
| www.diba.es |
Ruta Litoral
Ruta Mas Gros
Ruta Mas de l'Artís|
RUTA LITORAL |
|
 [
veure mapa ] |
 |
|
| 1 Torre de Ribes Roges |
 |
|
| 3 Poblat d’Adarró |
 |
|
| 4 Xalet del Nin |
 |
|
| 5 Racó de Santa Llúcia |
 |
|
| 7 Centre Aeri |
 |
|
| 9 Creu de Sant Gregori |
 |
|
| 10 Torre d’Enveja |
 |
|
| 10 Ermita de Sant Joan |
 |
|
| Atzavara (Agave americana) |
 |
|
| Gavina (Larus ridibundus) |
|
RUTA LITORAL |
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
Punt d’inici: torre de Ribes Roges Punt d’arribada: torre d’Enveja Durada: 1 hora 12 minuts • DESCRIPCIÓ DELS LLOCS D'INTERÈS 1 Torre de Ribes Roges: fortificació emplaçada
a la dreta del torrent de Sant Joan construïda durant la tercera
guerra carlina (1874), amb el mateix disseny de les altres cinc
que van aixecar, de les quals només en queden dues més,
la del Plats i Olles i la d’en Garrell. La torre de Ribes
Roges acollí una pèrgola (1912), una Oficina de Turisme
(1982) i ara s’ha convertit en un espai artístic dedicat
al mar (1998-2000).
• DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI Aquest itinerari és un recorregut curt que comença al passeig Marítim vilanoví i segueix la zona costanera fins a les casetes del Racó de Santa Llúcia. En aquell indret, travessa el túnel del ferrocarril arran de mar, creua la carretera i segueix cap a la urbanització de l’Aragai, on es poden observar els avions del Centre Aeri. Poc després, gira per la nova rambla Arnau de Vilanova i pel camí Vell de Cubelles i arriba fins a la torre d’Enveja i l’ermita de Sant Joan, on finalitza la ruta. És un recorregut urbà i urbanitzat que resulta suficientment interessant i que, fins i tot, pot ser interessant fer-lo a l’inrevés, sobretot a l’estiu, i acabar-lo amb un bon bany a la platja de Ribes Roges. 1 Torre de Ribes Roges: comencem l’itinerari davant de la torre de Ribes Roges ( 1 ) i seguim pel passeig en direcció oest. Al cap d’uns minuts, a l’esquerra, veiem, ran de mar, la plataforma d’accés a l’escultura que representa el mite grec de Pasífae ( 2 ). Quan acaba la doble filada de palmeres, travessem una rotonda petita i pugem per un carrer asfaltat, deixant a mà esquerra un bloc d’habitatges i, a la dreta, les ruïnes iberoromanes d’Adarró ( 3 ). El camí voreja el marge del xalet del Nin ( 4 ). Davant del bar restaurant Miramar, baixem fins a la sorra i continuem en direcció oest, per enfilar-nos tot seguit per un petit rocam fins a la via del tren. Deixem a la nostra dreta l’edificació que porta el nom de Gavina. El sender passa per les roques de Sant Gervasi, molt a prop del mar. Podem veure-hi exemplars de fonoll marí. 5 Racó de Santa Llúcia: al cap d’uns minuts, pugem unes escaletes i seguim la filera de cases blanques de la urbanització Racó de Santa Llúcia ( 5 ). Al final de les cases, creuem un portalet i sortim de la urbanització; baixem per un tram encimentat fins arran d’aigua i, 25 metres més enllà, travessem la via del tren per un túnel. Sortint del túnel, hem de seguir un camí entre marges que passa pel costat del càmping i desemboca en un carrer asfaltat que prenem en sentit ascendent per agafar un camí ample, a l’esquerra, en direcció a unes antenes, pujant lleugerament. El camí s’estreny i passa a frec d’una paret coberta de vegetació. Al final de la paret, deixem el camí i girem a l’esquerra. Travessem la carretera (compte amb el trànsit!) i, a l’altra banda, agafem un caminet que al cap d’uns metres es converteix en pista de terra que seguim cap a l’esquerra (nord-oest). Anem seguint la branca principal de la pista deixant camins laterals. Enfront d’una tanca, el camí retomba cap a la dreta i baixa, convertit en carrer, vorejant la urbanització L’Aragai ( 6 ). 7 Centre Aeri: passem a frec del Centre Aeri ( 7 ), que ens queda a la nostra dreta. Continuem recte per l’avinguda de l’Aragai, que ara es fa costeruda. Quan arribem a una rotonda, seguim amunt cap a l’esquerra, per la rambla d’Arnau de Vilanova. 8 9 Masia d’en Seró i creu de terme: a la nostra dreta, veiem la masia d’en Seró ( 8 ) i, més endavant, voregem el parc on hi ha la creu de terme de Sant Gregori ( 9 ). Tot seguit, ja de cara avall, sortirem al camí Vell de Cubelles, avui asfaltat. Continuem cap a la dreta, en direcció nord-est, baixant. Arribem al semàfor de la ronda Ibèrica on girem a la dreta. Cent metres més endavant, trenquem cap a l’esquerra per un passeig amb sòl de terra, entre unes palmeres i uns fanals espadats. Travessem el torrent de Ramusa per un pontet de fusta. 10 Torre d’Enveja i ermita de Sant Joan: arribem al costat de la torre d’Enveja ( 10 ) i davant de l’ermita de Sant Joan ( 10 ), on finalitza l’itinerari. • APUNTS DE FLORA I FAUNA Aquest itinerari presenta dues característiques. Una d’elles ve marcada per la zona costanera on es pot ressaltar l'escassedat d'espècies vegetals i, en canvi, destacar la fauna marítima més propera, és a dir, de les roques. L'altra, ja terra endins, és igualment escassa perquè queda, cada cop més, dins la zona urbana. Pel que fa a les algues, observem a les roques banyades pel vaivé de les onades algues verdes que corresponen al enciam marí (Ulva rigida), algunes de vermelles d’estructura laminar com Porphyra umbilicalis i de tal·lus calcificat com Corallina elongata i també algues brunes, d’entre les més abundants cal destacar Petalonia fascia de frondes lanceolades visible a les nostres costes durant l’època hivernal. Ja prop del mar i a nivell terrestre pertanyent al regne vegetal, podem veure algun exemplar de rave de mar (Cakile maritima) o, potser de cosconilla (Reichardia picroides). A les zones interiors, podem ressaltar algunes pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) allunyades de la costa i alguns garrofers (Ceratonia siliqua) i oliveres (Olea europaea) a les zones de conreu. També podrem observar magnífics exemplars d'atzavara (Agave americana) i altres espècies típiques de la brolla mediterrània. En el capítol d'espècies animals, destacarem els més populars. Per exemple, en el sector marí, podem veure-hi els musclos (Mytilus galloprovincialis) i els barretets (Patella sp. Pegellida) que, juntament amb molts altres, viuen enganxats a les roques per on passa aquest itinerari. Habitualment, també es pot veure, prop de la costa, el vol d'algun gavià argentat (Larus cachinnans), de gran mida, o de la gavina vulgar o riallera (Larus ridibundus). Trobarem altres ocells, dels quals destaquem els clàssics pardals (Passer domesticus) i, a l'estiu, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica). |
||||||||||||||||||||||||
| [ pujar pàgina ] | ||||||||||||||||||||||||
|
RUTA MAS GROS |
|
| [
veure mapa ] |
 |
|
| 1 Plaça del Xoriguer |
 |
|
| 2 R. d’Arnau de Vilanova |
 |
|
| 4 Ruïnes torre del Vallès |
 |
|
| 6 Mas d’en Palau |
 |
|
| 7 Mas Roquer |
 |
|
| 8 Puig de mas Gros |
 |
|
| Abellerol (Merops apiaster) |
 |
|
| Garrofer (Ceratonia siliqua) |
|
RUTA MAS GROS |
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
Punt d’inici i d’arribada: plaça del Xoriguer Durada: 1 hora 36 minuts • DESCRIPCIÓ DELS LLOCS D'INTERÈS 1 Plaça del Xoriguer: denominació popular de la plaça a partir de l’any 1976. Xoriguer era el renom de la familia Puig, propietària dels terrenys de la zona, adquirits per Pere Puig i Escardó (1785-1870). 5 Els Sis Camins: actualment, una gran barriada de la ciutat, abans era una important cruïlla, l’entreforc de tres antics camins: el camí Ral de Ribes a Cubelles, que passa per la Plana i se’n va pel fondo de Somella; el camí de Vilanova a Rocacrespa, que ve d’Enveja i segueix vers el molí del Salze, i la Carrerada, camí ramader que venia de la platja de Ribes Roges, passava per la Collada i la torre del Vallès, per acabar en la carrerada de la Cerdanya en el cim de la Talaia. Abans, d’aquest indret, en deien la Creu o la Creueta d’en Garí, cognom d’un pagès que posseïa terres en aquest encreuament, però més antigament era conegut per la forca de Faraix, nom que encara conserva el fondo de Fraig. 7 Mas Roquer (Càmping Vilanova Park): vella masia (ubicada dins el recinte del càmping) reconstruïda a primeries del segle XX sobre les restes d’un antic corral ramader, casa que ja existia en el segle XVIII amb el nom de corral d’en Llorenç, cognom d’un pagès, i posteriorment anomenat corral del Daniel (Montserrat), que pertanyia a la quadra del Piular. El farmacèutic Francesc Roquer s’associà amb Sebastià Gumà per fundar la primera fàbrica de teixits de Vilanova, la de “la Rambla”, l’any 1833. Després, adquirida la masia per Francesc Font i Gumà el 1898, el seu germà, l’arquitecte Joseph, projectà la reforma modernista, avui centre del càmping des de 1982. 10 Bassa de Creixell: una antiga bassa dóna nom a una masia situada al peu del camí Ral –actual carretera de la Plana–, edificació moderna que molts coneixen com La Figuera. El lloc de Creixell, citat l’any 1303 en documents relacionats amb Vilanova, pertanyia a la quadra del Piular, aquesta centrada en una vella masia no llunyana. En les terres de Creixell s’han fet troballes arqueològiques iberoromanes i sitges i marges medievals. La bassa de Creixell ja existia l’any 1589. 11 Creu de Sant Joan: és la més antiga que es conserva en el municipi i documentada l’any 1554, però plantada en la plaça de Cap de Creu, on era anomenada creu de Vilanova. Va ésser traslladada en el primer quart del segle XIX.
• DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI Aquest itinerari transcorre bàsicament per l’entorn urbà de Vilanova i recorre camins agrícoles i industrials. Des de la plaça del Xoriguer, arriba al barri dels Sis Camins (ara cruïlla de 6 carrers), segueix la Carrerada de la Serra, creua la carretera de l’Arboç i envolta el càmping Vilanova Park i el mas Roquer, com si volgués anar cap al mas Ricart i la Talaia. De sobte, però, gira per darrere el càmping i segueix el camí que passa per les ruïnes i el turó de mas Gros, des d’on podem contemplar una àmplia perspectiva de la serralada litoral, i per la carretera de la Plana va fins a la bassa de Creixell. Finalment, pel camí dels Escalons ens fa entrar de nou a Vilanova per la ronda Ibèrica i ens porta novament a la plaça del Xoriguer, on finalitza el recorregut. Una ruta inèdita pels límits urbans de la Vilanova d’avui. 1 Plaça del Xoriguer: iniciem l’itinerari a la plaça del Xoriguer ( 1 ) i anem en direcció a ponent, pel carrer de l’Aigua. El carrer de l’Aigua travessa el torrent de Sant Joan per un pont i comença a pujar. 2 Rambla d’Arnau de Vilanova: el carrer de l’Aigua s’acaba en una rambla transversal que seguim cap a la dreta. Més endavant, veurem, a la dreta, la masia d’en Seró ( 3 ) i la creu de terme de Sant Gregori. Agafem a l’esquerra el camí Vell de Cubelles i a uns 100 metres agafem un sender que ens porta al límit de la urbanització. Veiem una bonica vista sobre el mar. El carrer que seguim, fent una giragonsa, ens porta al pont sobre la variant de la C246, que travessem. Continuem pel carrer principal pujant i deixant carrers laterals a la dreta. 4 Ruïnes de la torre del Vallès: sense deixar el camí/carrer asfaltat, passem a frec de la torre del Vallès, que situada estratègicament domina tota la costa. Després, fent un retomb a la dreta, entrem de ple a la urbanització i baixem. Hem arribat a la cruïlla dels Sis Camins ( 5 ). Travessem la rotonda i continuem en la mateixa direcció que dúiem. 6 Mas d’en Palau: a la nostra esquerra hi ha camps de conreu i, al seu bell mig, hi veiem la vella casa del mas d’en Palau. A la nostra dreta, uns rètols ens senyalitzen l’escola pública El Margalló. Continuem recte i baixem. Creuem la ctra. BV-2115 i, deixant a la dreta l’entrada del càmping Vilanova Park (mas Roquer) ( 7 ), enfilem un camí asfaltat que el va vorejant, en direcció a un camp de golf. Uns 50 metres més enllà, deixem un camí a l’esquerra i pugem. Fem un revolt a la dreta i, poc després, un a l’esquerra. Atenció! deixem el camí principal per anar per un trencall a la dreta; seguint el filferrat d’una finca. Més endavant, tornem a vorejar el càmping i baixem tot fent revolts. Arribem a una cruïlla davant de l’entrada de la finca Hípica Llorenç; hem d’anar cap a la dreta. Després d’un tram recte, el camí puja i gira cap a la dreta vorejant una tanca. Des d’aquí, veiem una bona panoràmica, des de la Talaia fins al massís del Garraf. 8 Puig de mas Gros: arribem al punt més alt del nostre recorregut, el puig de mas Gros, on hi ha una petita esplanada amb uns bancs de pedra. Pocs metres més enllà, iniciada la baixada per un tram força malmès, se’ns obre una bonica panoràmica de Vilanova. S’acaba la tanca que feia estona que teníem a la dreta i travessem el canal de reg del pantà de Foix ( 9 ). El camí s’estreny i continuem en direcció sud-est cap a Vilanova. Passem a frec d’una edificació que es diu Pou Salat. Deixem trencalls laterals. El nostre camí acaba en una carretera asfaltada que és l’antic camí Ral, avui conegut com carretera de la Plana. L’hem de seguir cap a l’esquerra. 10 Masia La Figuera: Restaurant Masia La Figuera, ubicat a l’antiga masia de la bassa de Creixell ( 10 ). Travessem la carretera i agafem el camí dels Escalons, que surt en direcció sud-est, cap a Vilanova, entre marges de pedra. Deixem trencalls laterals. Passem per sota la carretera C-246 i continuem recte per la pista principal. Quan el camí gira sobtadament a l’esquerra (E), el deixem i n’agafem un altre de més estret i herbós que surt cap a la dreta, seguint la direcció que portàvem, i que està empedrat. Creuem la ronda Ibèrica i agafem el carrer de Josep Coroleu que s’endinsa cap al nucli urbà. En un extrem de l’esplanada que hi ha a l’esquerra veiem la creu de terme de Sant Joan ( 11 ). 1 Plaça del Xoriguer: hem arribat a la plaça del Xoriguer ( 1 ), on donem per acabat l’itinerari. • APUNTS DE FLORA I FAUNA Aquest recorregut es desenvolupa, majoritàriament, per zones urbanitzades, per tant, la flora i la fauna autòctones gairebé han desaparegut. Només les trobarem a les zones més allunyades del nucli urbà, sobretot a les pinedes de la part de muntanya. Com a més representatius de la comunitat vegetal, destaca el pi blanc (Pinus halepensis), el garrofer (Ceratonia siliqua) i alguna olivera (Olea europaea). En el camp de les herbàcies i arbustives, el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), el càrritx o carç (Ampelodesmos mauritanica), el romaní (Rosmarinus officinalis), la ginesta (Spartium junceum), la gatosa (Ulex parviflorus), l’estepa blanca (Cistus albidus), l’atzavara (Agave americana), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el fonoll (Foeniculum vulgare) i altres espècies ruderals com ara el fenàs o llistó (Brachypodium retusum), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), la rosella (Papaver rhoeas) o el lletsó (Sonchus tenerrimus). Tot i l’escassedat de fauna, en aquests indrets podem destacar el conill (Oryctolagus cuniculus), molt minvat per la caça, la sargantana (Psammodromus algirus), algun escurçó ibèric (Vipera latasti) i, també, alguna serp de ferradura o colobra (Coluber hippocrepis). Pel que fa a les aus, podem trobar-hi alguna perdiu roja (Alectoris rufa), també molt perseguida pels caçadors i força exemplars de tórtora (Streptopelia turtur). Entre els ocells més petits, podem veure-hi el clàssic pardal (Passer domesticus), el pit-roig (Erithacus rubecula), la cadernera (Carduelis carduelis) i, segons l’època, els ocells emigrants com ara l’abellerol (Merops apiaster) o l’oreneta (Hirundo rustica). A més a més, les vistoses garces (Pica pica) i algunes merles (Turdus merula). Tant les espècies vegetals com les animals mencionades són, en general, les més ressaltables, però la majoria poden passar desapercebudes perquè n’hi ha pocs exemplars o perquè amb els seus hàbits eviten la presència de les persones. |
||||||||||||||||||||||||||
| [ pujar pàgina ] | ||||||||||||||||||||||||||
|
RUTA MAS DE L’ARTÍS |
|
| [
veure mapa ] |
 |
|
| 1 Cap de Creu |
 |
|
| 1 Creu de Vilanova |
 |
|
| 2 Aqüeducte |
 |
|
| 3 Mas de l’Artís |
 |
|
| 4 Barraca del Bruno |
 |
|
| 5 Mas Coloma |
 |
|
| 5 Les Mesquites |
 |
|
| 6 Mas Torrat |
 |
|
| 8 Rest. Masia La Figuera |
|
|
| 10 Plaça del Xoriguer |
 |
|
| Alzina (Quercus ilex) |
 |
|
| Porc senglar (Sus scrofa) |
|
RUTA MAS DE L’ARTÍS |
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
Punt d’inici: plaça del Cap de Creu Punt d’arribada: plaça del Xoriguer Durada: 2 hores 46 minuts • DESCRIPCIÓ DELS LLOCS D'INTERÈS 1 Cap de Creu: barriada que té el seu origen en la Creu de Vilanova, d’estil gòtic i que ja existia l’any 1554. Al segle XIX fou traslladada de lloc i coneguda com Creu de Sant Joan. 3 Mas de l’Artís: és una de les masies situades a més distància de la ciutat, en els camins de Canyelles a Cubelles i de Vilanova a Castellet per Torrelletes. La casa té els seus orígens en una donació feta pel rei Jaume I a Joseph Artís, l’any 1275. Sempre ha sigut un caseriu autosuficient. Des del segle XVIII pertany a una mateixa família. 5 Mas Coloma i les Mesquites: velles masies que tenen el seu origen en un topònim mil·lenari: Matabona, límit dels antics termes dels castells de Cubelles i Ribes i més tard, des de l’any 1366, límit parroquial de Vilanova amb la Geltrú. L’indret, conegut des del segle XVII com mas de la Miquela, a partir del XIX les dues cases eren anomenades les Mesquites: una la Mesquita del Coloma i l’altra la Mesquita del Vidal. Coloma era el renom dels Ballester, propietaris del casal de l’A.E.Talaia del carrer del Comerç. El mot mesquita és sinònim de femta, fems i adob, molt usat en dècades passades. A la contrada existeixen dos llocs més amb el mateix nom, un a Olivella i l’altre a Sitges. 6 Mas Torrat (granja de perdius): En el segle XVI s’identificava com a mas d’en Rocafort i des de l’any 1858 amb el nom actual, que ningú sap el perquè. Darrere de la masia hi ha les instal·lacions d’una granja que produeix guatlles i perdius. 9 Creu de Sant Joan: (v. itinerari núm. 2). L’estil gòtic té certa influència renaixentista. Enderrocada als anys 1834 i 1936, fou reconstruïda el 1945.
• DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI Aquest itinerari deixa enrere l’entorn urbà de Vilanova i s’endinsa en els contraforts de la serralada litoral del municipi. Ens acosta a les nostres muntanyes. La seva durada és d’unes 3 hores (anar i tornar). S’inicia a la plaça del Cap de Creu i deixa el nucli urbà per travessar l’autopista i acostar-se al mas de l’Artís. Passada aquesta masia, segueix pel fondo del Grifi, entre pinedes i bosc mediterrani, i gira cap a la barraca del Bruno i, més enllà, passa a frec de dues antigues masies abandonades: mas Coloma i les Mesquites. Per tornar cap a Vilanova, el camí passa pel mas Torrat, travessa l’autopista per sota i arriba fins a la bassa de Creixell, on s’agafa el camí dels Escalons fins a la creu de terme de Sant Joan, i pel carrer de Josep Coroleu, a la plaça del Xoriguer on finalitza aquest itinerari. 1 Cap de Creu: sortim de la plaça del Cap de Creu ( 1 ) cap a ponent, pel carrer de Miquel Guansé. Travessem la ronda Ibèrica i continuem recte. Al cap d’un minut, trobem una cruïlla i continuem recte. Deixem una masia a l’esquerra i, a uns 50 metres, en una bifurcació, seguim cap a la dreta i, tot seguit, a l’esquerra. En arribar a la carretera C-246, el camí bifurca i hem d’anar cap a la dreta. Al cap d’uns metres, el camí s’enfonsa i travessa la carretera per sota. Trobem senyals de GR (blanc i vermell). Deixem dos trencalls a l’esquerra; un d’ells va a la urbanització del mas Xicarró. Més endavant, deixem un camí que baixa cap a la dreta. Continuem recte. Al cap d’uns metres, deixem un camí que baixa a la dreta i, més endavant, deixem un enllaç del mateix camí d’abans i trobem un pal indicador de la ruta de l’embassament del Foix. 20 metres més endavant, deixem un camí a l’esquerra. Nosaltres seguim el camí del mas de l’Artís. 2 Aqüeducte rec pantà de Foix: passem per sota el rec del pantà i, tot seguit, el camí gira a la dreta. Uns metres més endavant, deixem el camí de mas Tapet a l’esquerra i continuem recte pel del mas de l’Artís. Passem per sota d’una línia elèctrica d’alta tensió i poc després pel costat d’un gran pi. En aquesta zona hi havia hagut el mas d’en Perris, avui dia desaparegut. Entrem en zona de vinyes. Travessem l’autopista A-16 per un túnel i, més endavant, passem pel costat d’una cabana de pedra seca amb el sostre enfonsat. Veiem el maset del Safonts enlairat a la nostra esquerra i, poc després, deixem el camí d’accés a la masia i continuem per la pista principal. A la dreta, veiem un senderó que va cap a l’interior del torrent per on van els senyals del GR; podem agafar-lo o bé continuar per la pista: totes dues opcions ens portaran al mas de l’Artís (3). 3 Mas de l’Artís: deixem la masia a l’esquerra i baixem per la pista en direcció nord. Al cap de 3 minuts, deixem el camí de la dreta i anem cap a l’esquerra. A la nostra esquerra tenim bosc i a la dreta vinyes. Entrem en un fondo i continuem pel camí de l’esquerra que el remunta seguint els senyals de GR. Poc després, a la dreta, veiem la boca rodona d’un pou. Al cap d’uns 7 minuts, en un revolt en pujada, deixem el camí principal amb les marques de GR que planeja cap a la dreta i agafem el camí de l’esquerra que continua pujant. Ens anem enfilant. 4 Barraca del Bruno: Arribem al capdamunt de la carena i trobem una pista que hem de seguir cap a l’esquerra. Als pocs metres, veiem a la dreta la barraca del Bruno ( 4 ), de dimensions considerables. Continuem per la pista, baixant. Un camí se’ns ajunta per la dreta i, uns metres més endavant, trobem una cruïlla; deixem el camí que gira cap a l’esquerra i nosaltres agafem el de la dreta. 5 Mas Coloma i les Mesquites: passem a frec del mas Coloma, a la nostra dreta i les Mesquites, a la nostra esquerra. Continuem pel camí principal que transcorre per la carena de la serra del Gat. Deixem una casa a la nostra dreta. A pocs metres, a l’esquerra, veiem les restes d’una edificació; compte!, uns metres després, deixem la pista principal i agafem un sender que entra al bosc cap a l’esquerra i baixa cap al sud per l’antic camí del mas de la Miquela, avui convertit en un sender estret. Deixem a l’esquerra l’entrada en una petita edificació. Al fons, a la dreta, veiem el mas Roig. Després de travessar un grup de pins, desemboquem en un camí; el seguim cap a la dreta baixant. Als pocs metres, enllacem amb una pista que seguirem cap a l’esquerra. Passem prop del Mas Torrat i després l’autopista per sota, per un túnel, i seguim recte. 7 Pas del Bou: en una bifurcació, deixem la branca de la dreta que baixa i seguim la de l’esquerra que puja pel costat d’una línia de mitja tensió. Sempre anem pel camí principal, despreciant carrers i entrades a dreta i esquerra. 8 Restaurant Masia La Figuera: ubicat a l’antiga masia de la bassa d’en Creixell, actualment, la masia La Figuera ( 8 ) és un restaurant. Travessem la carretera de la Plana i continuem en la mateixa direcció per un camí (camí dels Escalons). Despreciem branques de camí a dreta i esquerra i, més enllà, passem per sota el pont de la C-246. Continuem per la pista. Prop del nucli urbà de Vilanova, deixem la pista principal, que ara retomba a l’esquerra, i agafem un camí estret, a la nostra dreta, que està empedrat. Arribem a una rotonda. Travessem la ronda Ibèrica i seguim el carrer de Josep Coroleu que s’endinsa al nucli urbà. En un extrem de l’esplanada que hi ha a l’esquerra, veiem la creu de terme de Sant Joan. 10 Plaça del Xoriguer: arribem a la plaça del Xoriguer ( 10 ) on donem per acabat l’itinerari. • APUNTS DE FLORA I FAUNA Aquest itinerari s’allunya del nucli urbà i s’endinsa en una zona plenament forestal, per la qual cosa presenta molta varietat d’espècies vegetals i animals. De la comunitat vegetal, destaca l’espècie principal d’arbre: el pi blanc (Pinus halepensis) que forma extenses pinedes barrejades amb alzines (Quercus ilex). També anirem trobant garrofers (Ceratonia siliqua) i oliveres (Olea europaea), sobretot si tenim en compte que passarem pel torrent de les Oliveres. En la zona de màquia, molt barrejada amb altres comunitats vegetals, trobem algun exemplar de savina (Juniperus phoenicea) i algunes mostres de bargalló o margalló (Chamaerops humilis). També hi podem trobar la gatosa (Ulex parviflorus), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), l’estepa blanca (Cistus albidus), el càrritx o carç (Ampelodesmos mauritanica), el càdec (Juniperus oxycedrus), així com el coscó o garric (Quercus coccifera). Entremig, també hi trobem l’arítjol (Smilax aspera), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i el romaní (Rosmarinus officinalis). Com a espècies ruderals significatives, tenim el fenàs o llistó (Brachypodium retusum) i altres com la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), la rosella (Papaver rhoeas) o el lletsó (Sonchus tenerrimus). En el capitol faunístic, en aquesta zona podem destacar el conill (Oryctolagus cuniculus), molt escàs, a causa dels caçadors, alguna guineu escadussera (Vulpes vulpes) i algun esquirol (Sciurus vulgaris). Darrerament, hi prolifera el porc senglar (Sus scrofa) que deixa rastre de la seva presència. Hi ha rèptils com l’escurçó ibèric (Vipera latasti) o la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), així com algun llangardaix (Lacerta lepida). Les aus hi estan representades de forma molt àmplia, començant pel pardal (Passer domesticus), la merla (Turdus merula), la cadernera (Carduelis carduelis), el pit-roig (Erithacus rubecula), les garces (Pica pica) i també l’abellerol (Merops apiaster) i l’oreneta (Hirundo rustica). Altres aus més grans que hi podem trobar són la perdiu roja (Alectoris rufa), la tórtora (Streptopelia turtur) algun exemplar d’òliba (Tyto alba) i algun de rapinyaire. |
||||||||||||||||||||||||||||
| [ pujar pàgina ] | ||||||||||||||||||||||||||||