Des de la plaça de l'Estació fins arribar al Museu Can Papiol, caminarem uns 30 minuts. En la mateixa plaça de l'Estació o millor dit plaça d'Eduard Maristany trobem el Museu del Ferrocarril.

MUSEU DEL FERROCARRIL
Aquest museu té la col·lecció més completa de màquines de tracció de vapor. Podem trobar el pont giratori i la rotonda, sota els quals hi ha algunes de les màquines més antigues que es conserven a l'Estat Espanyol, un Bogie que pertanyia a un dels cotxes americans (HARLAN) que van circular pel nostre país durant l'època dels primers ferrocarrils.

El Museu del Ferrocarril constitueix una mostra excepcional de la història dels ferrocarrils espanyols des de 1848 fins avui.

Al costat de la plaça, en un recinte tancat i enjardinat trobem la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, cedida a la ciutat per Víctor Balaguer, polític i escriptor del segle XIX, ministre d'Ultramar, diputat a les "Cortes" espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú.

BIBLIOTECA-MUSEU VICTOR BALAGUER
El Museu té una de les més importants col·leccions de pintura catalana del segle XIX i col·leccions d'arts decoratives, arqueologia i etnologia. La Biblioteca reuneix una de les col·leccions bibliogràfiques del segle XIX més riques de Catalunya; manuscrits, gravats i mapes.

Davant del Museu Víctor Balaguer i de la Casa de Santa Teresa, hi ha l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de la UPC. Sortint de la Universitat i anant cap a la carretera principal (Barcelona-Tarragona), anirem en sentit Tarragona i passarem el semàfor que hi ha, deixarem a l'esquerra la Casa del Marquès de Castrofuerte. Dos carrers més enllà, girarem a la dreta on ens trobarem amb el carrer de la Llibertat, que ens portarà fins la plaça de Soler i Gustems, coneguda popularment com la plaça dels Carros, on hi ha una font modernista, que està dedicada al patrici vilanoví abans esmentat. A partir d'aquí entrarem en el centre comercial i en un dels carrers de vianants de la ciutat, el carrer de Sant Sebastià, on es troba l'ermita dedicada al Sant que dóna nom al carrer, ermita que antigament quedava fora del nucli urbà.

PLAÇA DE LA VILA
Edifici de l'Ajuntament, plaça del segle XIX, d'estil neocolonial, una de les places amb porxos més grans de Catalunya; monument a Tomàs Ventosa, prohom de la ciutat, Biblioteca Pública Joan Oliva; carrer de vianants i zona comercial, carrer dels Caputxins: el nom prové d'un antic convent de frares caputxins que hi havia a la zona.

Pujant pel carrer dels Caputxins seguint el carrer de vianants, a mà esquerra hi ha la casa de les columnes trencades. Segons la tradició, el propietari va fer una aposta en la que afirmava que encara que es trenquessin les columnes, la casa s'aguantaria igualment. Una mica més amunt hi ha la plaça dels Cotxes, on trobem el Col·legi de la Immaculada Concepció, que era la mansió d'un indià. Davant mateix del col·legi es pot veure un edifici amb la façana esgrafiada, on es trobava la seu del Banc de Vilanova, que també era una casa d'indians. Una mica més amunt a mà dreta hi ha la casa on va néixer Eduard Toldrà, músic i compositor català contemporani. Al final del carrer trobarem la plaça de les Cols, on abans hi havia el mercat de la verdura. En aquesta plaça es trobava la residència de la família Cabanyes, on va néixer el poeta pre-romànic català Manuel de Cabanyes. Molt a prop hi ha el carrer Nou, límit de les muralles de la Vilanova antiga, el carrer de l'Església i el de Sant Antoni. A la dreta podem veure el portal de sortida cap a la Geltrú, anomenat portal del Nin, vestigi de les muralles que envoltaven la ciutat. Si mirem a l'esquerra podem contemplar una bona perspectiva de l'esplèndid campanar barroc de l'església arxiprestat de Sant Antoni Abat. Trobarem també la plaça Pau Casals, amb una petita font i un monòlit dedicat a Anselm Clavé, aquesta va ser la plaça Major, seu de l'antic Ajuntament de Vilanova. Una mica més amunt hi ha la plaça de la Diputació i el carrer Major, carrer principal de l'antiga Vilanova on podem trobar les dues mansions de més categoria; la Casa Papiol i la Casa dels marquesos de Samà.

MUSEU CAN PAPIOL
És una casa noble del segles XVIII, conservada amb tot el seu aixovar. Francesc Papiol va ser diputat a les Cortes de Cádiz, on es va firmar la primera Constitució espanyola en l'època de dominació napoleònica.

Des de la plaça de la Vila fins arribar al Castell de la Geltrú, en el cor del barri més antic de la població, amb una durada de 25 minuts.

De la plaça de la Vila anirem fins el carrer de la Fruita, que ens portarà a la plaça Miró de Montgròs, on podrem admirar una font de marbre i pedra, commemorativa de la canalització de l'aigua a la ciutat. Pujarem cap el carrer de Santa Eulàlia, i just on aquest acaba i comença l'anomenada Pujada del Cinto, ens trobarem amb la llinda entre els antics termes de Vilanova de Cubelles i de la Geltrú. Soterrat en el carrer Unió, passa el torrent de la Pastera, la divisió física entre els pobles de Vilanova i de la Geltrú. A continuació i en la mateixa direcció, ens trobarem la plaça dels Lledoners, un dels indrets més bonics del barri de la Geltrú, on abans hi havia una de les portes d'entrada a la ciutat antiga; el portal d'en Balla, d'on partia el camí de Sant Cristòfol que portava al paratge amb idèntic nom a la costa. En el carrer del Bonaire es troba la casa anomenada del Bosser, recaptador reial d'impostos, i en la façana es pot veure la dovella amb una bossa gravada. Els carrers del Ravalet i dels Arengaders eren la ronda de l'antiga muralla. Al mateix costat del castell està la plaça de Font i Gumà i l'Església de la Geltrú. El castell està reconstruït sobre la base de l'antic castell medieval que, actualment, està habilitat com Arxiu Històric Comarcal.

Al sortir del Castell de la Geltrú, trobarem l'Església de Santa Maria, que conserva en el seu interior un bell retaule de fusta policromada dedicat a l'assumpció de la Verge, que data del segle XVII, amb elements decoratius de l'època barroca.

A la volta de l'Església i darrere del Castell trobem el verger del Mestre Toldrà. Monument que va ser construït per Lluís Montaner.

Des de l'ermita de Sant Cristòfol a la de Sant Gervasi, amb una durada d'uns 30 minuts aproximadament. Al paisatge natural del sector marítim, val la pena visitar l'ermita de Sant Cristòfol al costat de qual va viure i va morir l'insigne escriptor Eugeni d'Ors, base del moviment modernista i autor de l'obra La Ben Plantada.

Camí cap al passeig marítim passant i voltant el far de Sant Cristòfol, actualment seu del Museu del Mar que acull una sèrie d'objectes relacionats amb el mar i els seus homes, l'arribada de les barques i l'adob de les xarxes. En el passeig Marítim hi trobarem el Pòsit nou i el vell i els antics magatzems i cases "balconades" dels mariners. A més a més de boniques panoràmiques del port i del mar, veurem el monument al Pescador, situat en la recuperada plaça del Port, el monument a Francesc Macià, primer president de la Generalitat restaurada, fet per Josep Maria Subirachs, situat en la cruïlla del passeig Marítim amb la rambla de la Pau. També trobem el monument als Homes del Mar, ubicat a l'alçada de l'anomenada rambla Nova, rambla de Joan Baptista Pirelli, des d'on hi ha una molt bona perspectiva del Club Nàutic.

Tots ells són punts de referència importants abans d'arribar al Parc de Ribes Roges, on trobem l'oficina de Turisme, amb una rica oferta esportiva i d'oci. En el parc hi ha la Torre de Ribes Roges on Josep Guinovart ha recreat la seva interpretació del món mariner. Ben a prop, arribant a la plaça del Consulat, trobarem el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. Seguint pel passeig de Ribes Roges podem veure l'escultura de Pasífae, situada en l'extrem de l'espigó dins del mar i que és obra d'Oscar Estruga, per arribar a les ruïnes d'Adarró, ciutat ibèric-romana i que alguns estudiosos li atorguen la possible seu de la subur històrica, situada al peu del turó de Sant Gervasi, on trobem l'ermita que té el mateix nom.

Del monument a Francesc Macià, el primer que s'ha construït a Catalunya en memòria al primer president de la Generalitat, fill de Vilanova, iniciarem una agradable passejada per la Rambla, que fa més d'un quilòmetre de llarg. Aquest recorregut ocuparà uns 30 minuts del nostre temps d'oci.

Pujant cap a l'interior de la ciutat, passarem pel pas sota la via del tren; just al sortir, a l'esquerra, trobarem Can Pahissa, antiga casa senyorial actual habilitada com a centre municipal d'avis. Una mica més a munt creuarem l'antiga carretera de Barcelona a Tarragona, i a la dreta trobem el Col·legi de la Miraculosa, amb una bonica imatge de la Verge, de pedra blanca, situada en la façana. Pujant a l'esquerra veiem la casa Renard d'estil Modernista.

La Rambla és un lloc d'esbarjo pels vilanovins i visitants i constitueix el centre principal on trobem el cine, els bars i les terrasses on es pot gaudir d'algun refresc

Quan arribem a la meitat de la Rambla, a l'esquerra veiem l'avinguda de Francesc Macià, que ens porta al Mercat Municipal del Centre. Si seguim Rambla amunt, arribarem a l'Església dedicada als patrons de Vilanova, Sant Antoni Abad i la Mare de Déu de les Neus. Voltant aquest edifici per l'esquerra, pujant pel carrer de la Bomba, trobarem la plaça de Sant Antoni on es pot admirar la façana neoclàssica de l'església i el campanar de pedra blanca lleument inclinat i exempt de l'església. De baixada podem anar cap al carrer de Sant Gregori i recòrrer tot el centre comercial de la ciutat, tot passejant pels carrers de vianants.