Des de la plaça de l'Estació fins arribar al Museu Can Papiol, caminarem uns 30 minuts. En la mateixa plaça de l'Estació o millor dit plaça d'Eduard Maristany trobem el Museu del Ferrocarril.
MUSEU DEL FERROCARRIL
Aquest museu té la col·lecció més completa de màquines de tracció de vapor. Podem trobar el pont giratori i la rotonda, sota els quals hi ha algunes de les màquines més antigues que es conserven a l'Estat Espanyol, un Bogie que pertanyia a un dels cotxes americans (HARLAN) que van circular pel nostre país durant l'època dels primers ferrocarrils.
El Museu del Ferrocarril constitueix una mostra excepcional de la història dels ferrocarrils espanyols des de 1848 fins avui.
Al costat de la plaça, en un recinte tancat i enjardinat trobem la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, cedida a la ciutat per Víctor Balaguer, polític i escriptor del segle XIX, ministre d'Ultramar, diputat a les "Cortes" espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú.
BIBLIOTECA-MUSEU VICTOR BALAGUER
El Museu té una de les més importants col·leccions de pintura catalana del segle XIX i col·leccions d'arts decoratives, arqueologia i etnologia. La Biblioteca reuneix una de les col·leccions bibliogràfiques del segle XIX més riques de Catalunya; manuscrits, gravats i mapes.
Davant del Museu Víctor Balaguer i de la Casa de Santa Teresa, hi ha l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de la UPC. Sortint de la Universitat i anant cap a la carretera principal (Barcelona-Tarragona), anirem en sentit Tarragona i passarem el semàfor que hi ha, deixarem a l'esquerra la Casa del Marquès de Castrofuerte. Dos carrers més enllà, girarem a la dreta on ens trobarem amb el carrer de la Llibertat, que ens portarà fins la plaça de Soler i Gustems, coneguda popularment com la plaça dels Carros, on hi ha una font modernista, que està dedicada al patrici vilanoví abans esmentat. A partir d'aquí entrarem en el centre comercial i en un dels carrers de vianants de la ciutat, el carrer de Sant Sebastià, on es troba l'ermita dedicada al Sant que dóna nom al carrer, ermita que antigament quedava fora del nucli urbà.
PLAÇA DE LA VILA
Edifici de l'Ajuntament, plaça del segle XIX, d'estil neocolonial, una de les places amb porxos més grans de Catalunya; monument a Tomàs Ventosa, prohom de la ciutat, Biblioteca Pública Joan Oliva; carrer de vianants i zona comercial, carrer dels Caputxins: el nom prové d'un antic convent de frares caputxins que hi havia a la zona.
Pujant pel carrer dels Caputxins seguint el carrer de vianants, a mà esquerra hi ha la casa de les columnes trencades. Segons la tradició, el propietari va fer una aposta en la que afirmava que encara que es trenquessin les columnes, la casa s'aguantaria igualment. Una mica més amunt hi ha la plaça dels Cotxes, on trobem el Col·legi de la Immaculada Concepció, que era la mansió d'un indià. Davant mateix del col·legi es pot veure un edifici amb la façana esgrafiada, on es trobava la seu del Banc de Vilanova, que també era una casa d'indians. Una mica més amunt a mà dreta hi ha la casa on va néixer Eduard Toldrà, músic i compositor català contemporani. Al final del carrer trobarem la plaça de les Cols, on abans hi havia el mercat de la verdura. En aquesta plaça es trobava la residència de la família Cabanyes, on va néixer el poeta pre-romànic català Manuel de Cabanyes. Molt a prop hi ha el carrer Nou, límit de les muralles de la Vilanova antiga, el carrer de l'Església i el de Sant Antoni. A la dreta podem veure el portal de sortida cap a la Geltrú, anomenat portal del Nin, vestigi de les muralles que envoltaven la ciutat. Si mirem a l'esquerra podem contemplar una bona perspectiva de l'esplèndid campanar barroc de l'església arxiprestat de Sant Antoni Abat. Trobarem també la plaça Pau Casals, amb una petita font i un monòlit dedicat a Anselm Clavé, aquesta va ser la plaça Major, seu de l'antic Ajuntament de Vilanova. Una mica més amunt hi ha la plaça de la Diputació i el carrer Major, carrer principal de l'antiga Vilanova on podem trobar les dues mansions de més categoria; la Casa Papiol i la Casa dels marquesos de Samà.
MUSEU CAN PAPIOL
És una casa noble del segles XVIII, conservada amb tot el seu aixovar. Francesc Papiol va ser diputat a les Cortes de Cádiz, on es va firmar la primera Constitució espanyola en l'època de dominació napoleònica. |